L’alumnat de 1r de batxillerat reviu la ruta de l’exili a França.
Els passats dijous 2 i divendres 3 de novembre l’alumnat de 1r de batxillerat va realitzar la ruta pels camins de l’exili republicà durant la Guerra Civil espanyola.
La primera aturada en el seu viatge va ser a la Jonquera on van visitar el Museu Memorial de l’Exili (MUME), que explica el moment històric, les vivències personals i les conseqüències de l’exili, en una època d’auge dels totalitarismes a Europa.
Tot seguit, a La Vajol, van veure la Mina Canta, una antiga mina de talc que que va passar a la història quan Juan Negrín (president del govern entre 1937 i 1939), amb l’esclat de la Guerra Civil, hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars.
Després de dinar havien de fer el camí del Coll de Lli, per on van passar a França, entre d’altres, presidents com Juan Negrín, Manuel Azaña i Lluís Companys. Tanmateix, només van poder veure’l des de lluny perquè va ploure de manera abundant.
El segon dia van poder gaudir la visita a la tomba de l’escriptor Antonio Machado, a Colliure, França, on els alumnes van llegir uns quants poemes. Va continuar a la platja d’Argelers, Argelers-Sur-Mer, que va albergar el camp de concentració en el qual van ser reclosos els republicans espanyols que creuaven la frontera. El lloc es recordat des de 1999 amb un monòlit a l’entrada de la platja, i des de 2014 amb el Mémorial du Camp d’Argelès-sur-Mer, un espai de 200 m2 amb documents, audiovisuals i sonors, que permeten al visitant entendre la tràgica experiència d’aquells centenars de milers de refugiats.
El viatge va concloure amb una visita a La Maternitat d’Elna, situada a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord), una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer 597 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna. Tot i que no van poder visitar l’edifici per dins, a la planta baixa van veure un documental d’una de les dones que va treballar com a matrona allà durant l’exili de manera que van escoltar de primera mà un testimoni molt interessant.